dimecres, 22 de gener de 2014

Juul, què t'ha passat?



Aquests dies s’ha dut a terme el taller/exposició Juul, què t'ha passat? Una dinàmica que tracta sobre l'assetjament escolar conegut actualment com el bullying. La Zona Jove Ter i l'Institut de Celrà han coordinat el taller perquè es pogues fer a les aules de 2n d’ESO. El taller promogut per IDENTITATS estava envoltat a través de la història d'en JUUL, un nen que pateix maltractament escolar i explica la història de la seva degradació personal. Se n’han tret valors i reflexions molt positives. Un tema a tenir i tractar amb molta cura.

Voleu saber de que tracta la història?


JUUL, QUE T´HA PASSAT? (Història Metafòrica)
En Juul és un noi que davant de l´assajament i abús dels seus companys i companyes de l'escola, decideix anar perdent totes aquelles coses de les que els altres se´n riuen: els cabells, les orelles...

Malauradament, aquesta situació es dóna en moltes ocasions entre els escolars del nostre entorn. Actualment aquesta situació rep el nom de Bullying. El fet de donar-hi nom propi sembla haver donat més relleu a una situació que no és nova i que s´ha donat durant molt de temps.

La història de Juul és una història molt dura. Algú pot pensar que és un relat massa cruel, massa violent per oferir-lo com a material de treball, però creiem que no ho és pas més que moltes de les situacions que diàriament viuen els/les alumnes, ni tampoc ho és més que moltes de les sèries que habitualment fan a televisió.

Aquesta història posa de relleu aquella violència menys explícita, més invisible, però que té conseqüències fatals tant per qui la rep com per qui l’exerceix. Fa incidència en com paraules aparentment sense contingut violent, poden convertir-se, segons el context en que s‘utilitzen, en veritables eines de destrucció. Alhora planteja la importància de sentir-nos pertanyents al grup i com moltes vegades és difícil trobar una via alternativa a l’autoagressió (destrucció) si ens sentim tant sols/es que creiem que ningú ens voldrà ajudar perquè pensem que ningú ens pot estimar.


L´autor del conte, Gregie de Maeyer, explica que es va inspirar en una noticia terrible, apareguda en un diari, que explicava el suïcidi d´un nen de 13 anys que havia suportat durant molt de temps les burles dels seus companys.